dilluns, 31 d’octubre del 2011

See you latter alligator

Fa un parell d'anys, navegant per una oblia, em vaig trobar això.



Aquest cocodril pertany a una espècie en perill d'extinció. De fet és l'únic de la seva espècie i no es reprodueix per espores. Esperem que la vida li somrigui i no acabi en un expositor de bolsos.

dissabte, 29 d’octubre del 2011

Del Mega al Nano

Als humans ens agrada etiquetar les nostres etapes històriques. Així distingim entre "història i prehistòria", "abans de Crist i després de Crist", "abans de Mahoma i després de Mahoma", "Paleolític i Neolític", "Pre-akkadi i Post-akkadi", "Pre-industrial i Post-industrial",... També apareixen etiquetes com l'Era de la Informació, l'Era del vapor o del tranport a motor,...

Tot just ara es comença a parlar de l'Era Nanolítica que, passant per l'Era Microlítica, no deixa de ser l'evolució natural de la humanitat a partir de l'antiga etapa Megalítica. És saludable donar un cop d'ull enrere i veure d'on venim i imaginar cap a on anem.



Aquesta imatge és una fotografia del Dolmen de Can Planes que, juntament amb altres restes prehistòriques, formen part del patrimoni cultural de la Roca.

dijous, 27 d’octubre del 2011

Ponts a la concòrdia

Estem d'enhorabona, a Europa sembla que ja no queden grups armats. Tan de bo això fos extensiu a la resta del món però ja se sap, hi ha massa interessos arreu del planeta.
Avui penjo un pont a la concòrdia i al diàleg. Com diu en Pep "sempre està molt bé llevar-se molt molt d'hora i crear ponts d'entesa". I si no ho ha dit segur que ho diria, que és coaching bàsic. 



Els ponts els hem de cuidar entre tots que si no...



diumenge, 23 d’octubre del 2011

Passejada en bici

Avui és un dia genial per una passejada en bici! Fa fresqueta i núvol però, de moment,no sembla que hagi de ploure. La mini-ruta d'avui m'ha portat de La Roca fins a Vilanova del Vallès, un recorregut curtet (9km anar i tornar) i planer seguint la llera del riu Mogent (afluent del Besós).

divendres, 21 d’octubre del 2011

Hot result!

Per trencar el fred què millor que un hot result? Aquest és un resultat d'avui mateix!

Estic molt content perquè aquesta estructura ha quedat molt bé. Si ti fixes bé, sota del "pont" es veu una "ombra". Aquesta ombra significa que hem aconseguit alliberar l'estructura sense que col·lapsi!



Col·lapsar sovint és un problema que apareix al atacar les estructures amb gravat humit. Com que fas servir un producte químic líquid (una base forta en aquest cas) per atacar, quan se seca, per capil·laritat les estructures "cauen".

Fent ús de la tecnologia de Secat de Punt Crític l'estructura no s'ha vingut abaix. La propera setmana farem caracterització elèctrica d'aquest dispositiu. Creuem dits!

Winter is coming

El fred ja és aquí! Avui fot un fred que pela a Bellaterra! (perdoneu però algú ho havia de dir)
Així m'he trobat avui el laboratori...



dimecres, 19 d’octubre del 2011

Un arpa moooolt aguda

Aquesta estructura va ser fabricada per dos motius. D'una banda per testejar un mètode de fabricació i, d'altra banda, per analitzar la resposta elèctrica i mecànica de les estructures creades. Es tracta d'un mètode de fabricació top-down de nano-fils de silici implantats amb gal·li.



Tracto d'explicar-me una mica:

Hi ha dues maneres de fabricar nanocoses:
      - Ho pots fer com un arquitecte, d'abaix cap amunt. Aquesta modalitat la trien sobretot els químics i, molècula a molècula, construeixen una nanocosa. S'en diu Bottom-up approach.
      - També ho pots fer com un escultor, d'amunt cap abaix. Aquesta modalitat sovint la trien els físics i consisteix en, partint d'un "bloc" de material, som capaços de "retallar" fins arribar a la nanocosa. És més costós en infraestructures però, a dia d'avui, permet controlar millor el procés. D'aquesta forma es fabriquen els processadors i les memòries dels ordinadors, telèfons,... D'això s'en diu Top-down approach.

Implantat amb gal:li vol dir que el fil (o corda) te algun àtom de gal·li en un oceà d'àtoms d'altres coses (en aquest cas 1 àtom de gal·li per cada 10000 de silici)

Quina nota i a quants Hz sonaria la corda més petita? Vam fer una prova amb una de més llarga (unes 20 vegades) i ens va donar 40MHz. Ni Michael Kiske ho fa tant agut!! ;)




dilluns, 17 d’octubre del 2011

Ensaïmada de Mallorca

Aquest és un exemple de fa un parell d'anys de nanofabricació d'estructura 3D. La idea és fer servir un feix de ions de gal·li com si fos una "espàtula" i esculpir sobre el silici. A través d'un software específic es pot simular (o estimar) com quedarà l'estructura tractant de tenir en compte efectes de segon ordre (redeposits, milling, implantació). Llavors, amb un altre programari, es controla l'equip que porta incorporat el feix de ions i el microscopi electrònic i s'esculpeix. És un procés molt divertit i, al portar incorporat el microscopi, et permet veure in-situ i en viu el que vas fent.



Jo hi veig una ensaïmada i, a la vegada, un perrete.

diumenge, 16 d’octubre del 2011

Benvinguda/t a l'era nanolítica!!

En aquest blog penjaré imatges i curiositats del dia a dia d'un nanotecnòleg.

Crec que un bon començament pot ser donar un cop d'ull al passat. Fa 5 anys que tinc la sort de poder veure i crear nanoestructures que no es poden veure a ull nu.

Comencem per les Nanohamburgueses (Nanoburgers with lettuce) que van guanyar el primer premi internacional de micrografia científica al MNE'08 a Atenes.


Aquesta imatge de SEM (Microscòpia Electrònica d'escombrat) mostra unes estructures de test (utilitzades per avaluar i testejar un conjunt de tecnologies alhora de fabricar dispositius nano-electro-mecànics NEMS).

Aquestes estructures pretenien ser pilars de diferents capes de metalls perfectament uniformes i verticals. Finalment, després d'uns processos tèrmics, la capa d'adhesió de dos dels metalls no va aguantar prou bé la temperatura donant-li l'aspecte d'enciam. Com a curiositat, 25 d'aquestes hamburgueses tenen el diàmetre d'un cabell.