dimecres, 19 d’octubre del 2011

Un arpa moooolt aguda

Aquesta estructura va ser fabricada per dos motius. D'una banda per testejar un mètode de fabricació i, d'altra banda, per analitzar la resposta elèctrica i mecànica de les estructures creades. Es tracta d'un mètode de fabricació top-down de nano-fils de silici implantats amb gal·li.



Tracto d'explicar-me una mica:

Hi ha dues maneres de fabricar nanocoses:
      - Ho pots fer com un arquitecte, d'abaix cap amunt. Aquesta modalitat la trien sobretot els químics i, molècula a molècula, construeixen una nanocosa. S'en diu Bottom-up approach.
      - També ho pots fer com un escultor, d'amunt cap abaix. Aquesta modalitat sovint la trien els físics i consisteix en, partint d'un "bloc" de material, som capaços de "retallar" fins arribar a la nanocosa. És més costós en infraestructures però, a dia d'avui, permet controlar millor el procés. D'aquesta forma es fabriquen els processadors i les memòries dels ordinadors, telèfons,... D'això s'en diu Top-down approach.

Implantat amb gal:li vol dir que el fil (o corda) te algun àtom de gal·li en un oceà d'àtoms d'altres coses (en aquest cas 1 àtom de gal·li per cada 10000 de silici)

Quina nota i a quants Hz sonaria la corda més petita? Vam fer una prova amb una de més llarga (unes 20 vegades) i ens va donar 40MHz. Ni Michael Kiske ho fa tant agut!! ;)




2 comentaris:

  1. molt be el blog titan!

    Asumiendo que la cuerda larga que habeis usado es del mismo grosor que la cuerda mas pequeña, 20 veces mas son approx. 2^4 mas, y cada vez que cortas la longitud de la cuertda en dos doblas la frequencia. Osea, que la cuerda mas pequenita sonaría a aproximadamente 40x2^4 MHz, 640MHz!! Una buena musica para acompañar una cena de nanohamburguesas digo yo!

    un abrazo wapo!

    ResponElimina